Mosquiter xiulaire (Phylloscopus sibilatrix)
Migrador regular, tot i que escàs, molt més conspicu en el pas prenupcial i més escàs en el postnupcial.
- Ordre
- Passeriformes
- Família
- Sylviidae
- Llista Patró
- Categoria A
- Població catalana
- 0 - 1 Parelles
- Població europea
- 8094161 - 14227365 Parelles
Estat de conservació
- Europa
- Preocupació menor
Legislació aplicable
- Conveni Berna
- Annex II (Espècie Estrictament Protegida)
- Catàleg de Fauna Salvatge de Catalunya (Decret 172/2022)
- PR Espècie protegida (Categoria D)
Resultats dels projectes de seguiment
Atles dels ocells nidificants
L'Atles dels ocells nidificants de Catalunya és un projecte que té per objectiu conèixer la grandària poblacional i la distribució de les poblacions d’ocells nidificants de Catalunya. El projecte té un caràcter continu, de manera que les estimacions poblacionals i la distribució es pugui actualitzar cada 15-20 anys aproximadament, així, els treballs d’actualització permeten observar els canvis d’aquests paràmetres, obtenint tendències poblacionals i els canvis de les distribucions.
Mapa de distribució
Aquest mapa mostra la distribució de l'espècie durant el període reproductor en base a un reticle UTM10km (anys 2015-2018). Els indicis de reproducció se subdivideixen en tres categories: possibles, probables-segurs i estivals no reproductors. Les dues primeres categories venen acompanyades d’una estimació de l’abundància de parelles reproductores a cada quadrat UTM10km, essent la taca d’evidència de reproducció més gran, com més abundància de parelles hi hagi en aquell quadrat.
Mapes de canvi de distribució
Aquests 3 mapes, mostren la distribució de presència reproductora de l’espècie en el reticle UTM10km, a cada un dels tres Atles d’ocells nidificants de Catalunya (Atles 1: 1975–1983, Atles 2: 1999–2002 i Atles 3: 2015–2018) a partir de totes les observacions recollides i validades en cadascun dels atles. S’hi indica els índexs de canvi en el nombre de quadrats UTM10km ocupats entre l’Atles 1 i l’Atles 3, i entre l’Atles 2 i l’Atles 3, respectivament.
Projecte Ornitho.cat
Ornitho.cat és el portal web dedicat a l'intercanvi d'informació sobre les observacions d'ocells, mamífers, amfibis, rèptils, peixos d'aigües continentals, libèl·lules, papallones diürnes, cigales, ortòpters, crancs de riu, bivalves d'aigua dolça i orquídies de Catalunya.
EuroBirdPortal
EuroBirdPortal és un banc de dades d'àmbit europeu que reuneix la informació recollida pels diferentes portals online d'entrada d'observacions d'ocells d'arreu d'Europa.
Patró fenològic
Aquest gràfic mostra l'evolució de la freqüència d’observació de l'espècie (% de llistes completes d'ornitho.cat que contenen l'espècie) al llarg de l'any. Les dades s'agrupen per setmana i s’actualitzen diàriament i, per tant, el valor de la setmana actual podria no ser sempre prou representatiu ja que es pot haver calculat amb només una part dels dies de la setmana.
Aquest gràfic permet visualitzar fàcilment el patró fenològic de cada espècie (per exemple, el moment en què arriben i marxen les espècies migradores), però cal tenir present que també denota canvis estacionals en la detectabilitat. Per exemple, moltes espècies es detecten molt menys a partir de principis d'estiu, un cop deixen de cantar, però això no vol dir, necessàriament, que la seva presència hagi disminuït.
Variació interanual del patró fenològic
Aquest gràfic mostra la variació de la freqüència d’observació de l'espècie (% de llistes completes d'ornitho.cat que contenen l'espècie) per mes i any des de 2009 fins a l'any en curs. Les dades s'agrupen per mes i s’actualitzen diàriament i, per tant, el valor del mes actual podria no ser sempre prou representatiu ja que es pot haver calculat amb només una part dels dies del mes.
Aquest gràfic és especialment útil per veure si una espècie s'ha anat fent més o menys freqüent al llarg dels anys o en determinats períodes de temps (per exemple, els mesos d'hivern). També permet copsar fàcilment quins anys han estat especialment bons per espècies de caire irruptiu (el lluer, per exemple). Cal tenir present, però, que els canvis en la freqüència d'observació també poden estar causats per variacions estacionals en la detectabilitat o a causa de diferències en la cobertura geogràfica o d'hàbitats segons els mesos i els anys.
Projecte Migració
El programa MIGRACIÓ utilitza la informació que recullen diverses estacions d'anellament al llarg dels passos migratoris per tal de delimitar els patrons fenològics i estudiar les necessitats ecològiques de les espècies d'ocells que migren a través de Catalunya.
Conèixer per on (rutes migratòries) i quan (fenologia) es desenvolupa la migració de les diferents espècies ens permet disposar d'informació molt útil a l'hora de gestionar les àrees de repòs i alimentació.
Patrons fenològics
Es mostra el % de captures sobre el total a diverses estacions d'anellament del projecte MIGRACIÓ. Aquests patrons ens permeten veure com evoluciona el flux migratori al llarg dels períodes migratoris de primavera i tardor.
Tendència al llarg dels anys
Es mostra com ha evolucionat el nombre total de captures de l’espècie seleccionada al llarg dels anys a diverses estacions d'anellament del projecte MIGRACIÓ.
Per fer els càlculs s'han utilitzat les primeres captures anuals (és a dir, no es comptabilitzen les segones captures d'un mateix ocell que tenen lloc dins del mateix període migratori i any). En el cas de la tardor, els càlculs tenen en compte el període sencer d'estudi (del 4 d'agost a l'1 de desembre), mentre que en el cas de primavera s'ha limitat al període d'activitat comú de totes les estacions (16 d'abril al 15 de maig).
Només es mostren les gràfiques de les espècies en què el nombre de primeres captures totals és superior a 100 en alguna de les estacions. Quan una estació té menys de 100 captures totals, no es mostra l'evolució de les seves captures i la llegenda indica que hi ha "dades insuficients". Cal destacar també que els canvis d’estil del gràfic corresponent a la campanya de primavera dels Aiguamolls de l’Empordà es deuen a les captures a diferents estacions (més informació fent clic a la icona “i” ).
Més info
Oficina Catalana d'Anellament (OCA)
L'anellament d'ocells és una pràctica científica d'indiscutible interès per al coneixement de la biologia i l'estat de conservació de l'avifauna catalana. La Generalitat de Catalunya regula aquesta activitat d'acord amb l'Ordre de 10 de juny de 1992 de regulació de l'anellament científic d'ocells, on es delega a l’Institut Català d'Ornitologia les tasques de gestió i coordinació d'aquesta activitat a Catalunya.
Des de 2021 l’OCA funciona com a Oficina d’Anellament plenament integrada a Euring i gestiona el remitent d’anelles ESC-Mus.Nat.Sci. Barcelona.
L’ICO desenvolupa aquesta tasca a través de l’Oficina Catalana d’Anellament (OCA). L'OCA coordina l’activitat de més de 300 anelladors i anelladores , desenvolupa diversos projectes de seguiment de diferents paràmetres biològics del cicle vital dels ocells com la migració, la nidificació i la hivernada, i s'encarrega de mantenir el contacte i l'intercanvi d'informació amb la resta de centrals d’anellament.
L'OCA gestiona un dels banc de dades més importants del país. Des de 1975, la pràctica de l'anellament a Catalunya ha generat més de dos milions d’anellaments, més de 300.000 recaptures i més de 20.000 recuperacions.
Evolució del nombre d'anellaments al llarg dels anys
Es mostra l'evolució al llarg dels anys del nombre d'anellaments de l'espècie inclosos al Banc de Dades de l'Oficina Catalana d'Anellament (OCA) i la proporció d’anellaments d’aquesta espècie respecte del total en percentatge.
Cal tenir present que el Banc de Dades de l'OCA també inclou alguns anellaments realitzats fora de Catalunya. Així, doncs, en la majoria d'espècies l'evolució del nombre d'anellaments il·lustra perfectament l'evolució dels anellaments a Catalunya. En una minoria de casos, però, això no és així (un bon exemple és el cas del pinsà trompeter, on la majoria d'anellaments han estat realitzats a Andalusia ). Properament es té previst separar als ocells anellats fora de Catalunya dels anellats dins del país.
Fenologia de les captures
En aquest gràfic es pot observar el patró temporal de totes les captures de l’espècie que hi ha informatitzades al banc de dades de l'OCA (excepte les corresponents a pollets al niu i a ocells anellats a centres de recuperació). Les dades s'han agrupat per quinzenes "naturals" (la primera quinzena de cada mes correspon als primers 15 dies i la segona a la resta de dies del mes). Cada gràfic mostra dos paràmetres diferents:
- "Captures". Indica el nombre de captures que s'ha realitzat en cada quinzena. Entre parèntesis s'indica el nombre total d'ocells capturats.
- "Freqüència". Mostra el percentatge de jornades en què es captura algun ocell d'entre el total de jornades que s'han realitzat en estacions d'anellament on s'ha capturat l'espècie almenys un cop. Entre parèntesis s'indica el nombre total de jornades d'anellament en què s'ha capturat l'espècie.
Biometria
En aquest apartat es mostra la part de la biometria de cada espècie al llarg de l'any, l'edat (si l'espècie es pot datar i hi ha prou mostra) i el sexe (si l'espècie es pot sexar i hi ha prou mostra). Es mostren les mitjanes i l'error estàndard de dos paràmetres biomètrics diferents: longitud de la tercera primària i pes.
Recuperacions d'ocells anellats
Vegeu les recuperacions al Migration Atlas d’Euring