Aquest mapa indica la probabilitat de detectar l’espècie a cada quadrat de 500 m en el període reproductor (anys 2015-2018), incloses àrees de campeig i localitats on es troben individus no reproductors. S’ha generat amb tècniques de modelització a partir de les dades dels mostratges estandarditzats de quadrats UTM 1x1 km.

Aquest mapa mostra la distribució de l'espècie durant el període reproductor en base a un reticle UTM10km (anys 2015-2018). Els indicis de reproducció se subdivideixen en tres categories: possibles, probables-segurs i estivals no reproductors. Les dues primeres categories venen acompanyades d’una estimació de l’abundància de parelles reproductores a cada quadrat UTM10km, essent la taca d’evidència de reproducció més gran, com més abundància de parelles hi hagi en aquell quadrat.

Aquests 3 mapes, mostren la distribució de presència reproductora de l’espècie en el reticle UTM10km, a cada un dels tres Atles d’ocells nidificants de Catalunya (Atles 1: 1975–1983, Atles 2: 1999–2002 i Atles 3: 2015–2018) a partir de totes les observacions recollides i validades en cadascun dels atles. S’hi indica els índexs de canvi en el nombre de quadrats UTM10km ocupats entre l’Atles 1 i l’Atles 3, i entre l’Atles 2 i l’Atles 3, respectivament.

Aquest gràfic mostra les preferències d'hàbitat de les espècies nidificants de Catalunya en base a les dades recollides en el segon atles (1999-2001). Les barres de distribució per hàbitat (color blau clar, unitats a l'eix de les X inferior) mostren el percentatge mitjà de cadascun dels hàbitats dins dels quadrats UTM 1x1 on s'ha detectat l'espècie. En canvi, les barres corresponents a l'índex de selecció (color blau fosc, unitats a l'eix de les X superior) mostren el quocient entre la freqüència de l'hàbitat en els quadrats on s'ha detectat l'espècie i la freqüència de l'hàbitat en el conjunt de tots els quadrats estudiats a Catalunya.

El gràfic de distribució altitudinal mostra la freqüència d’aparició de les espècies en rangs altitudinals de 200 m en període reproductor (anys 2015-2018). Aquesta freqüència es va obtenir a partir dels mostratges de quadrats UTM1km, als quals es va assignar el valor de la seva altitud mitjana. La freqüència d’aparició de cada espècie a cada rang d’altitud es va calcular sumant el nombre de quadrats UTM1km d’aquell rang altitudinal on es va detectar l’espècie, dividit pel total de quadrats UTM1km de tots els rangs altitudinals on es va detectar, i multiplicat per 100 per expressar-ho en forma de percentatge.

El gràfic de canvi altitudinal respecte a 1999–2002, mostra com ha variat la distribució de l’espècie a cada rang altitudinal de 200 m entre l’Atles 2 (1999–2002) i l’Atles 3 (2015–2018). Es mostra a la mateixa escala que al gràfic de distribució altitudinal per permetre la comparació directa respecte a l’Atles 2. Aquest gràfic s’ha generat a partir de les dades dels mostratges estandarditzats de quadrats UTM 1km repetits en aquests dos Atles. El gràfic de canvi altitudinal només es mostra per a les espècies que disposen d’una mostra prou representativa de la distribució altitudinal en el conjunt de dades de quadrats UTM1km.

Aquest mapa mostra la distribució de l’espècie durant el període hivernal en base a un reticle UTM de 10x10 km (anys 2006-2009), incloent els quadrats de la plataforma continental catalana en el cas d'ocells pelàgics. Les dades del mostratge extensiu (esforç comparable entre quadrats) es mostren de forma separada de les de la resta de mostratges, i s'inclouen també en color taronja les presències de l'Atles de nidificants (Estrada et al. 2004).

Aquest mapa mostra una aproximació a l'abundància relativa de l'espècie durant el període hivernal en cada quadrat UTM 250x250 m. En alguns casos es mostra un mapa per a cada un dels 3 hiverns estudiats o per una agrupació de dos d'ells. Aquest fet correspon a aquelles espècies que, pel seu caràcter irruptiu, van mostrar grans diferències de distribució i abundància.

L'abundància relativa s'a calculat utilitzant com a base les dades recollides en el programa SOCC. Tot i que l'abundància relativa no reflecteix directament la densitat de l'espècie en forma d'individus per unitat de superfície, el gradient de colors que es mostra es pot interpretar com a tal ja que aquestes dues mesures estan molt ben correlacionades. Els mapes es mostren amb una paleta de colors en la que es mostra amb verds clars i foscos per a abundàncies relatives baixes, i vermells per a abundàncies relatives altes.

A partir de les edats dels ocells capturats en el marc del projecte SYLVIA elaborem aquest índex demogràfic, que al llarg del temps proporciona informació sobre els canvis poblacionals durant l’estiu i l’hivern. Pel període reproductor es mostra el nombre d’adults (com a mesura de la mida poblacional) i el nombre de juvenils (com a mesura de la productivitat). Pel que fa al període hivernal, en el cas de les espècies en què es poden separar les edats i per a les quals hi ha prou dades, es mostra l'evolució del nombre d'adults i de joves, mentre que en la resta d'espècies només es mostra l'evolució del nombre total de captures. També s'indica la tendència mitjana anual, la seva significació (*: tendència significativa, n.s.: tendència no significativa) i la mostra disponible per fer les anàlisis (nombre de captures/nombre d'estacions en què es captura l'espècie). Per aquelles espècies amb una mostra massa petita no es pot fer aquest càlcul, i per altres només es pot fer per un dels dos períodes de l’any.

L’índex reproductor és un dels paràmetres demogràfics clau per entendre els processos lligats als canvis poblacionals. Malgrat tot, molts dels estudis recents sobre temes tan importants com els impactes del canvi climàtic han tendit a investigar les correlacions del canvi amb les xifres poblacionals (o fins i tot només un índex d'elles) i després inferir les raons del canvi, en lloc d'avaluar directament els mecanismes demogràfics subjacents (e.g. Jiguet et al., 2010). De cara al futur, però, la quantificació d'aquests mecanismes serà necessària per comprendre adequadament els impactes de l'escalfament climàtic i de molts altres factors de canvi ambiental.

Es mostra l'evolució al llarg dels anys del nombre d'anellaments de l'espècie inclosos al Banc de Dades de l'Oficina Catalana d'Anellament (OCA) i la proporció d’anellaments d’aquesta espècie respecte del total en percentatge.

Cal tenir present que el Banc de Dades de l'OCA també inclou alguns anellaments realitzats fora de Catalunya. Així, doncs, en la majoria d'espècies l'evolució del nombre d'anellaments il·lustra perfectament l'evolució dels anellaments a Catalunya. En una minoria de casos, però, això no és així (un bon exemple és el cas del pinsà trompeter, on la majoria d'anellaments han estat realitzats a Andalusia ). Properament es té previst separar als ocells anellats fora de Catalunya dels anellats dins del país.

En aquest gràfic es pot observar el patró temporal de totes les captures de l’espècie que hi ha informatitzades al banc de dades de l'OCA (excepte les corresponents a pollets al niu i a ocells anellats a centres de recuperació). Les dades s'han agrupat per quinzenes "naturals" (la primera quinzena de cada mes correspon als primers 15 dies i la segona a la resta de dies del mes). Cada gràfic mostra dos paràmetres diferents:

• "Captures". Indica el nombre de captures que s'ha realitzat en cada quinzena. Entre parèntesis s'indica el nombre total d'ocells capturats.
• "Freqüència". Mostra el percentatge de jornades en què es captura algun ocell d'entre el total de jornades que s'han realitzat en estacions d'anellament on s'ha capturat l'espècie almenys un cop. Entre parèntesis s'indica el nombre total de jornades d'anellament en què s'ha capturat l'espècie.

En aquest gràfic es pot observar l'evolució temporal de diferents paràmetres que ens ajuden a delimitar la fenologia reproductora de les espècies. Les dades s'han agrupat per períodes de deu dies (període 7=2-11 de març; període 27=18-27 de setembre). Segons la mostra disponible en cada cas, els paràmetres que es mostren són:

• "Placa incubatriu". Indica la mitjana de l’estat de desenvolupament de la placa incubatriu. Només s'han inclòs els ocells identificats com a femelles i considerats locals . L'estat de la placa va del 0 (sense placa) a 3 (estat de desenvolupament màxim). Entre parèntesis s'indica el nombre d'ocells capturats amb placa incubatriu (estat > 0).
• "Pollets". Indica el percentatge de pollets al niu que s'han anellat en cada període de deu dies. Entre parèntesis s'indica el nombre total d’individus d’aquesta categoria.
• "Joves". Indica el percentatge de dies (jornades d'anellament) en què s'han capturat joves del total de jornades en què s'ha capturat algun ocell de l'espècie. L'evolució temporal d'aquest paràmetre ens permet visualitzar en quin moment de l'any comencen a aparèixer els joves de l’any. Entre parèntesis s'indica el nombre total de joves capturats fins al mes de setembre.

En aquest gràfic es pot observar quan té lloc la muda de tardor (postnupcial/postjuvenil). Concretament, es mostra com evoluciona al llarg del temps la intensitat de la muda en el seu conjunt ("plomes de vol/cos") i, si hi ha mostra suficient, també la intensitat i extensió de muda de les primàries dels ocells que fan una muda completa ("primàries"). Les dades s'han agrupat en períodes de deu dies (període 13=1-10 de maig; període 36=17-26 de desembre).

La intensitat de muda va del 0 (no hi ha cap ploma en muda) al 3 (màxima intensitat de muda), mentre que la extensió de muda va de l'1 (una primària mudada) al 5 (9 o 10 primàries mudades). La mitjana d'extensió de muda s'ha calculat només utilitzant els ocells que estaven en muda activa de primàries. Tot i que la mitjana d'intensitat s'ha calculat tenint en compte també els ocells amb intensitat de muda = 0, la mostra indicada als gràfics (n) fa referència només al nombre total d'ocells estudiats que estaven en muda activa. També s'indica el percentatge dels ocells que eren joves de l'any.

En aquest apartat es mostra la part de la biometria de cada espècie al llarg de l'any, l'edat (si l'espècie es pot datar i hi ha prou mostra) i el sexe (si l'espècie es pot sexar i hi ha prou mostra). Es mostren les mitjanes i l'error estàndard de dos paràmetres biomètrics diferents: longitud de la tercera primària i pes.